La Gran Reserva Sioux va ser l'àrea original que abasta el que avui són les diverses reserves índies de Dakota del Sud i Nebraska.
La reserva va ser establerta pel Tractat de Fort Laramie de 1868, i inclou tota la part occidental de la moderna Dakota del Sud (comunament conegut com a Dakota del Sud "West River) i l'actual Comtat de Boyd (Nebraska). Aquesta àrea va ser establerta pels Estats Units com a reserva per als Sioux Teton, també conegut com a Lakota: les set bandes occidentals dels "Consell dels Set Focs" (la Gran Nació Sioux).